LA REINA ISABEL II NUNCA COMIÓ PIZZA, ¿POR QUÉ?
El Foc de Llinars • 16 de septiembre de 2022
LA REINA ISABEL II NUNCA COMIÓ PIZZA, ¿POR QUÉ?
Debido a su fallecimiento, estos últimos días prácticamente no se ha hablado de otro tema que no fuese la Reina Isabel II, la cual, en Reino Unido, ha recibido ya varios homenajes recordando su vida y larga trayectoria en el trono.
Lo que mucha gente no sabía es el siguiente, es que la Reina Isabel II jamás llegó a comer ninguna pizza a lo largo de su vida. Esta sorprendente información se conoció hace unos años, cuándo Darren McGrady, antiguo chef de la casa real durante más de quince años, afirmó no haber cocinado nunca ninguna pizza para su majestad.
A raíz de esas declaraciones, la gran mayoría de habitantes ingleses se llevaron las manos a la cabeza, no se creían que la Reina no comiera ese plato que, a pesar de no ser de origen británico, sí tiene disfruta de un elevado consumo en las islas.

A partir de aquí se supo que la Reina tenía una serie de platos y comidas que no entraban dentro de su dieta, como por ejemplo la carne poco hecha, la hamburguesa con pan, el marisco, el ajo o, como ya hemos dicho, la propia pizza.
A pesar de esto, Darren McGrady afirmó que a otros miembros de la realeza británica sí que les gustaba la pizza, poniendo el ejemplo del príncipe William, para el cual cocinaba una pizza con un toque procedente de la gastronomía india, ya que el ingrediente principal era pollo tikka masala.

Les mones de Pasqua són sense cap mena de dubte les postres predilectes durant la festivitat de Setmana Santa. Aquest dolç és tradició des de fa segles a zones com Catalunya, València i Múrcia, però si ens fixem en Itàlia, especialment regions del centre del país, veiem com la pizza di Pasqua és el seu menjar típic d’aquesta data, concretament com l’esmorzar del matí de Pasqua. La principal curiositat, i la que hem de saber, en primer lloc, és que tot i el nom que es fa servir per anomenar aquest plat no té res a veure amb la pizza tradicional que tots ens podem imaginar. I és que la pizza di Pasqua també és coneguda en segons quines regions com crescia di Pasqua o torta di Pasqua, i les postres al que més s’aproxima és a un panettone. Així doncs, estem parlant d’un pastís fet amb llevat, farina, ous, mantega… i que, a partir d’aquí, té dues variants: una dolça i una salada. A la pizza di Pasqua dolça hi destaca l’àmplia varietat de fruites confitades que queden barrejades a l’interior del pastís, i l’exterior queda decorat amb un glacejat de sucre glaç i vainilla i llavors de sucre i xocolata.

El Foc de Llinars ha rebut la distinció a PIZZERIA DI QUALITÀ 2025, un reconeixement atorgat per la Universita’ della Pizza Italiana nel Mondo (UPIM). Com molts ja sabreu, fa uns mesos, la pizzeria El Foc també va rebre el prestigiós premi a la pizza millor classificada de Catalunya en el 8è Campionat Espanyol “pizza por pasión”, en el qual la UPIM era una de les entitats col·laboradores de l’esdeveniment. La UPIM és una associació sense ànim de lucre, amb seu a Granada, que té per objectiu principal el de difondre la pizza i la figura professional del Pizzaiolo. Aquesta denominació és molt utilitzada a Itàlia, i va més enllà de la definició de pizzer pròpia d’aquí, ja que la paraula Pizzaiolo fa referència a aquells mestres de la pizza experts en la seva elaboració i engloba tots els passos: des de la confecció i fermentació de la massa, la selecció de productes, la tècnica al moment de fer la pizza i, per últim, la posterior cocció dins el forn.

Una de les preguntes més freqüents que rebem per part de molts clients, sobretot al llarg dels últims mesos, ha estat la de si tenim pizzes sense gluten. Fins ara, malauradament, la nostra resposta sempre havia estat que no, però la nostra intenció era la d'en un futur poder-vos oferir també aquesta altra opció. I aquest dia ja ha arribat, perquè a partir d’aquesta setmana tots aquells qui desitgeu menjar les pizzes d’El Foc amb una massa lliure de gluten ho tindreu al vostre abast pel sol cost d’un suplement de 2 euros amb 50 cèntims. Cal remarcar, però, que aquesta és una opció només per a intolerants, en cap cas per a celíacs.

Des de la pizzeria El Foc de Llinars, des del moment que vam obrir fa poc més de tres anys, la nostra màxima sempre ha estat oferir el millor producte i servei a tots vosaltres a partir d’una àmplia carta de pizzes amb un munt de gustos i varietats diferents, altres especialitats marca de la casa com els rotllets o el pa de pizza, la inclusió de les pizzes del mes amb productes de temporada o també deixant a la vostra disposició altres articles complementaris al nostre plat principal: com els gelats, els vins o les pastes italianes. Aquesta setmana, els dies 4 i 5 de novembre, el Gastronomic Forum Barcelona celebrava un dels esdeveniments gastronòmics més importants de l’any, amb tota una sèrie d’exposicions, ponències, debats i concursos, sent un d’ells el 8è Campionat Espanyol “pizza por pasión”, que atorgava al premi a la millor pizza de tot l’estat. És per això, que des d’El Foc de Llinars vam decidir apuntar-nos i provar sort en aquest prestigiós campionat en el qual col•labora ni més ni menys que la Università della Pizza Italiana del Mondo.

La cadena nord-americana Pizza Hut ha impulsat una nova campanya, anomenada “ ResZAmes”, que té per objectiu ajudar que els currículums dels ciutadans de Nova York arribin a possibles futurs ocupadors. Com ho aconseguiran? La solució és bàsicament la de dur a terme una sobreimpressió del CV a les caixes de pizza. La raó d’aquesta iniciativa, segons ha explicat Melissa Friebe, directora de màrqueting de Pizza Hut, es deu al fet que diversos estudis asseguren que un 75% dels currículums que presenten aquells interessats en aconseguir una feina no acaben sent mai llegits per un ésser humà, i així doncs, amb aquesta campanya, s’aconsegueix crear una impressió major i ajudar als cercadors de treball.

El pesto és una salsa italiana, típica de la regió de Ligúria, molt popular arreu del món. Els ingredients necessaris per a la seva elaboració són alfàbrega fresca, all, formatge, oli d’oliva pebre i sal, i, a banda del sabor, aquesta salsa destaca per la predominança del color verd. El pesto el podem trobar en diverses receptes: plats de pasta, amanides o, fins i tot, torrades on podem untar la salsa. Evidentment, la possibilitat de (trobar) aquest ingredient a una pizza també existeix, ja que en el nostre cas hem tingut dues pizzes del mes en el passat que duien pesto. En primer lloc, la Di Pesto, on la salsa anava acompanyada de mozzarella, olives negres i tomàquets cherries, i, en segon lloc, la Italia, la qual duia, a banda del pesto, tomàquet, mozzarella de búfala, xampinyons, tomàquets cherries i alfàbrega.

En el nostre anterior post “El gelat ens fa feliços”, explicàvem algunes de les característiques principals d’aquestes postres i la curiositat més destacada: el perquè menjar gelat ens feia estar més contents. Avui tornem amb la mateixa temàtica per parlar d’uns gelats que porten temps presents a la nostra pizzeria i que segur que molts de vosaltres ja heu provat. Aquests són els Gelats Angelo, projecte nascut l’any 1985 a Torroella de Montgrí i encapçalat per Angelo Corvitto, mestre gelater que en aquell moment deixava enrere l’hostaleria per centrar-se plenament al món dels gelats. Aquesta dedicació centrada en la recerca amb l’objectiu de perfeccionar la tècnica d’elaboració dels gelats li va ser recompensat l’any 2006, any que Angelo Corvitto va rebre el premi a millor gelater del món.

Mortadelo es un personaje de ficción que nació el año 1958 de la mano de su creador Francisco Ibáñez, siendo coprotagonista junto a Filemón, su jefe, en la serie de cómics Mortadelo y Filemón. Seguramente todos vosotros conocéis estos dos famosos personajes, ya que desde su creación sus historias han sido de las más fructíferas en el mundo de los cómics, en su éxito inicial, y triunfando posteriormente también en televisión y cine, con películas tanto de animación como acción real. Lamentablemente, el dibujante e historietista Francisco Ibáñez, padre artístico de Mortadelo y Filemón, falleció este pasado 15 de julio. Por este motivo, las últimas semanas el autor ha recibido una gran cantidad de reconocimientos y homenajes tanto a su figura como también por la obra que deja, siendo Mortadelo y Filemón su logro más valioso. Ibáñez, en el proceso de creación de estos personajes, los bautizaría con dos nombres que tuvieran una relación con la comida a causa de la influencia de la posguerra, siendo filetón el epónimo para el personaje de Filemón y mortadela el epónimo de Mortadelo. Es por eso, que en nuestra nueva pizza del mes, donde la mortadela es el ingrediente principal que hay en ella, recibe el nombre de Mortadelo al igual que el personaje creado por Francisco Ibáñez, siendo este nuestro pequeño reconocimiento hacía el autor y su gran serie. En la pizza, la mortadela es además acompañada por: mozzarella, rúcula, parmesano pistacho y pesto de pistacho.

En un dels nostres antics posts, “La pizza tal y como la conocemos” , parlàvem de Nàpols com la ciutat en què aquest plat va aparèixer tal com el coneixem en l’actualitat, ja que va ser la primera vegada se li afegiria el tomàquet. L’època d’aquest naixement ve a ser al voltant del segle XVIII, però això no vol dir que abans no haguessin existit altres variants força similars a la pizza d’avui dia, com és el cas dels soldats que en l’Antiga Grècia ja menjaven una mena de pa pla amb formatge fos pel damunt i altres espècies. I si parlem d’antigues variants de la pizza és justament perquè fa poques setmanes una d’elles va ser notícia arreu del món. Tot va ser a causa d’unes excavacions a l’antiga ciutat romana de Pompeia, on els arqueòlegs van trobar el següent fresc.

El gelat, com ja sabeu, és una de les postres amb més èxit en molts punts del planeta i que, gràcies a la seva frescor, té el seu pic de màxim consum en èpoques de calor, tot i que per a molts el gelat és igual d’indispensable tant a l’estiu com a l’hivern. Una altra característica que fa especial a aquest plat, que alhora també és una de les característiques bàsiques en la pizza, és la seva varietat, ja que el gelat accepta una quantitat de gustos i sabors que van des de la xocolata o la nata, passen per la vainilla o el caramel i acaben en fruites com les mores o la maduixa.