Sense cap mena de dubte, la pinya és l’aliment que més polèmica i controvèrsia crea en el moment en què una pizza duu aquest ingredient. Per una banda, els adeptes a la pinya estan clarament a favor de poder gaudir-la en les seves pizzes, però, per altra banda, trobem aquells que es posicionen de manera rotunda en contra de la inclusió de la pinya a la pizza.
Per descobrir en quin moment es dona aquest fenomen, ens hem de remuntar a l’any 1962, quan seria al Canadà on sorgiria la idea que a la pizza se li afegís pinya.
L’autor d’aquesta peculiar creació va ser Sam Panopoulos, un home nascut a Grècia, però que des dels vint anys havia emigrat al Canadà juntament amb la seva família. I, justament, va ser amb la col•laboració dels seus germans la raó per la qual es va endinsar en el món de la gastronomia, ja que de manera conjunta van crear un restaurant de menjar ràpid.
Un dels menjars que hi havia a la carta del restaurant era la pizza, que curiosament era el producte més venut del negoci. Això va donar peu a què Sam Panopoulos tingués la idea d’afegir pinya a la típica pizza de pernil dolç i formatge.
Aquesta nova pizza va agradar molt a Sam i als seus germans, però es coneix que de cara al públic la seva introducció va ser lenta, ja que en un principi va agradar poc i van haver de passar uns mesos perquè la gent li comencés a agradar.
A partir d’aquí la seva expansió va ser una realitat. Avui en dia la pizza amb pinya està disponible a gairebé totes les cartes de restaurants i pizzeries que coneixem, incloent-hi El Foc de Llinars, on tenim la nostra pizza hawaiana feta amb tomàquet, mozzarella, prosciutto, gambes i, òbviament, pinya.
Però per molta gent que hagi acceptat la inclusió d’aquesta pizza, encara trobem un bàndol més purista que es fa creus només de pensar que hi ha persones que els hi agrada la pizza amb pinya.